Marc legal de la inversió estrangera immobiliària
L'IEI és l'impost sobre la inversió estrangera immobiliària, creat per la Llei 3/2024.
El paga qui compra un immoble a Andorra sense ser-hi resident, qui no hi acredita tres anys de residència efectiva i les societats amb una participació estrangera del 50 % o més: un 6 % del valor real de la primera unitat immobiliària i un 10 % a partir de la segona. Però l'impost no arriba sol — l'operació necessita autorització prèvia, es mesura contra uns límits d'adquisició i té el seu propi calendari. Aquestes sis pàgines expliquen cada peça, i cada regla cita la llei i l'article d'on surt.
Qui és inversor estranger
L'IEI no depèn de la nacionalitat sola ni de la residència sola. La llei defineix quatre categories d'inversor estranger, i qui no hi encaixa no està subjecte a l'impost.
El tipus de l'IEI: 6 % i 10 %
L'impost sobre la inversió estrangera immobiliària es calcula per trams segons quantes unitats immobiliàries acumula l'inversor, no segons el valor de l'operació.
L'autorització prèvia
Cap inversió estrangera immobiliària no es pot escripturar sense autorització administrativa prèvia. És el pas que marca el calendari de tota l'operació.
Els límits d'adquisició
Des de la Llei 5/2025 hi ha un sostre al nombre d'unitats que pot adquirir un inversor estranger. Superar-lo no encareix l'operació: la bloqueja.
Documents i etapes
Què cal reunir i en quin ordre se succeeixen les etapes. La llista és exactament la que produeix una simulació, adaptada al perfil del comprador.
El cost total de l'operació
L'IEI no és l'única despesa, però és l'única que fixa la llei. La resta són referències de mercat, i aquesta pàgina les separa en lloc de barrejar-les.
Contingut informatiu, elaborat a partir dels textos legals consultats el juliol del 2026. Els tipus i els llindars els pot modificar la llei de pressupostos.